La Vall de Benás semblava un anex de Catalunya el cap de setmana de la Diada, de tants catalans que hi erem.
I el dia de l'ascens 3/4 art del mateix.
Com sempre l'ascens es va fer de nit, pero massa tart i amb massa gent. Com a les Rambles per a Sant Jordi.
La pujada, lenta, ens va dur en filia india per la cresta en comptes de per la vall, i vem perdre molt temps.
I tal despres del portillón superior i en vistes de la situació del glaciar, avans de trepitjar neu vem decidir no perdre el temps i vem girar cua.
Aixo si, a la propera no esmorzarem amb tothom i enfilarem a caminar molt abans.
Els que dormiem a Benás vam gaudir d'un matí de passeig al canó de Añisclo, una maravella de la Natura.
I tal despres del portillón superior i en vistes de la situació del glaciar, avans de trepitjar neu vem decidir no perdre el temps i vem girar cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada