El dissabte 28 de novembre, a las acaballes del tardor gairebé ficats a l'hivern, la fageda i els voltants ens van oferir imatges i sensacions que no es reviuran fins l'any vinent.
El terra, una catifa de tots colors. El sol sempre baix i el vent despullant els arbres.
Endinsats en aquest paisatge el temps s'atura per a donar pas al pensaments reposats. 
El camí comença enrevessat per la fageda i el camí sinuosament et condueix a la Cooperativa de la Fageda, on una forta oloreta et recorda que es una granja.
Fent giragonses molt amplies el camí et deriva a la part alta del cràter, i el camí de baixada comença a la casa de turisme rural que gaudeix d'una vista espectacular del volcà de Santa Margarida.
Desprès de fer las fotos pertinents i d'omplir la panxa el camí remunta el desnivell fins al cim per a anar a buscar l'últim destí de la Ruta 1 (molt ben marcada) que condueix al volcà del Croscat.
Per la zona escarpada del volcà (antiga cantera) es pot fer una petita ruta on hi han explicacions sobre els secrets del volcà i de l'explotació que s'hi va fer fa uns anys.
El camí ens porta al camí circular que retorna a la fageda per el costat contrari del que hi hem sortit.
Si voleu gaudir del camí i del silenci es recomanable anar-hi d'hora al matí, cap a las 9.
Axis s'eviten aglomeracions a l'aparcament, a la fageda, al camí i sobretot al volcà.
El recorregut transcorre entre desnivells variats, ara puja, ara baixa, força equilibrat tot plegat.
Com va comentar l'Ignasi Jordana potser 'una mica massa urbana', però res d'escandalós.
La cursa en sí te poc a veure amb el que va conèixer el Grup Excursionista Alstom ja fa uns anys, ara es purament una cursa i tot esta mes acotat. 
Per començar esta pensada per a fer-la corrent, tothom porta un xip, els avituallaments estan marcats per una A (d'aigua, que es l’únic que t'hi trobes), i els premis es reparteixen a 2/4 d'1 (molt justet per que hi assisteixin els que participem a peu), però força be tot plegat.
Un dels avantatges es que et permet veure la classificació amb el temps que has trigat, per cert, res d'espectacular en el cas del Toni i l'Uri.
Classificació :
Ignasi Jordana Lloc d'arribada 406 Dorsal 559 Temps oficial 01:51:51.
Antonio Alpuente Domínguez Lloc d'arribada 790 Dorsal 700 Temps oficial 03:17:14.
Oriol Foz Crespi Lloc d'arribada 789 Dorsal 694 Temps oficial 03:17:13.
De la classificació del company Ignasi millor ni fem comentaris. es un altre nivell...
Esperem que l'any vinent algú mes ens hi acompanyi.
La primera jornada a la Mola la van reatitzar amb el President (Enric Borrell), el Secretari (Oriol Foz), en Josep Sala, L'Oriol Casabella, En Toni Alpuente (22@), en Jordi Lleixá, en Paco Ribas, en Antoni Tena i la Núria que esta en plena recuperació de l'operació.
Com sempre l'ascens es va fer de nit, pero massa tart i amb massa gent. Com a les Rambles per a Sant Jordi.
La pujada, lenta, ens va dur en filia india per la cresta en comptes de per la vall, i vem perdre molt temps.
Aixo si, a la propera no esmorzarem amb tothom i enfilarem a caminar molt abans.
Els que dormiem a Benás vam gaudir d'un matí de passeig al canó de Añisclo, una maravella de la Natura.
